El dia 23 de març a les 19 hores, la FCPC va acollir la conferència “Els maltractaments des de l’àmbit legal” impartida per l’advocada penalista, Sra. Olga Arderiu.

La conferència va comptar amb el recolzament institucional de les persones següents:

–  Sra. Roser Galí, Directora General de Famílies de la Generalitat de Catalunya.

–  Sra. Teresa Maria Pitarch. Presidenta de l’Institut Català de les Dones.

–  Sra. Assumpció Vilà. Síndica de Greuges de Barcelona.

–  Sr. Josep Sicart. Tècnic en Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

A totes elles, el nostre més sincer agraïment pel seu suport.

Igualment, vam comptar amb l’assistència de membres del Patronat d’Honor de la FCPC, així com persones de l’entitat, familiars i persones amb paràlisi cerebral.

La ponent va iniciar la seva conferència explicant els canvis que havia sofert el Codi Penal en matèria de maltractaments.

Han desaparegut les faltes en matèria de maltractaments i ara tots són considerats delictes.

També va parlar de la diferenciació que es fa actualment entre violència de gènere, entesa com aquella violència que exerceix un home sobre una dona amb la que el lliga una relació afectiva i el que s’anomena violència familiar que arriba als membres d’una mateixa família: fills, pares, etc.

Es va fer una enumeració i explicació dels diferents delictes relacionats amb al maltractament, que van més enllà dels més coneguts a través de la premsa que són la mort i les lesions, es va parlar d’amenaces, coaccions, matrimonis forçats, assetjaments,…

També va especificar que l’habitualitat en el maltractament ja es contempla com a delicte per si mateix i se suma, amb pena individualitzada, a la resta de delictes.

Va fer una exposició de les diferents penes previstes i de les circumstàncies agreujants i atenuants de cada delicte, essent crítica amb les atenuants d’alcohol o drogues.

En arribar a l’apartat de com formular la denúncia, la ponent va insistir en la necessitat de tenir clars els següents punts:

• La víctima ha de rebre l’assessorament d’un advocat abans de formular la denúncia, doncs la formulació de la denúncia marcarà les opcions d’èxit o fracàs de la mateixa.
• La víctima té dret a demanar l’assistència d’un advocat d’ofici.
• Els metges que detectin un maltractament tenen obligació de denunciar-ho d’ofici.
• L’ordre d’allunyament s’ha de resoldre dins les 72 hores següents a ser sol·licitat.
• El jutge també està obligat a pronunciar-se sobre les mesures civils: pensió d’aliments, etc, i no esperar al procediment civil.
• La víctima es pot acollir al seu dret a no declarar contra el cònjuge però caldrà buscar altres proves amb les que demostrar el delicte.

Va valorar com a molt necessari ser conscients dels punts següents:

• Està demostrat que els fills de les dones maltractades pateixen, igual que les seves mares, seqüeles psicològiques.
• El maltractament psicològic és molt difícil de demostrar però existeix.
• Al igual que la ponent de la jornada anterior, insisteix en que la cultura heteropatriarcal en la que ens hem criat marca la nostra forma de veure el maltractament, si amb formació i sensibilització treballem aquestes creences, aconseguirem canviar la nostra reacció davant de la situació de maltractament.

Obert el torn de preguntes, es va preguntar què podia fer una persona, que no era la víctima directa del maltractament. A més de la Sra. Arderiu també va respondre, per al·lusions, la Directora General de Famílies, Sra. Galí, va informar de l’existència del 900.900.120 com a telèfon d’atenció a les víctimes i el seu entorn. Denunciar-ho a aquest telèfon també suposa posar en alerta els serveis socials perquè puguin actuar.

La Sra. Pitarch, com a Presidenta de l’Institut Català de les Dones, va reforçar també en la necessitat de denúncia, les eines que l’Administració estava posant i la seva eficàcia i el suport que, com a societat, calia donar a les dones.

La Síndica de Barcelona, Sra. Vilà, va manifestar també la necessitat de donar a conèixer les entitats que treballen l’àmbit del maltractament, com una opció per a aquelles persones que necessiten, a més de la denúncia, suport per a aquella dura situació que estan vivint.

Novament es va parlar de la necessitat de ser conscients que les persones amb discapacitat i la gent gran, com a persones especialment vulnerables i que necessiten protecció, al igual que els menors.

Es va insistir en la necessitat d’educar a la societat, però sobretot als infants, informar, animar a denunciar i donar suport a la dona després de la denúncia són les eines que tenim i que hem de potenciar.

Igual que en l’anterior xerrada, en aquesta sessió vam rebre molta informació però ens van quedar encara molts temes per abordar i aprofundir.

Ens vam emplaçar a reflexionar sobre la violència el Dia de la Dona però a actuar en conseqüència els altres 364 dies de l’any.

Esperem poder seguir treballant activament per l’eradicació de qualsevol forma de violència.

Gràcies a totes les persones que heu fet possibles aquestes jornades!

Aquí us deixem la galeria de fotografies de l’acte: